El Blog d'Eric Llacuna

Avui he assistit a una conferència sobre creixement personal que feien a Granollers. Sempre he estat reaci a aquestes coses. Mai m'ha agradat que un extrany em digui com m'he de comportar per soluciona els meus problemes. De fet, què en sap ell de la meva vida? I a més què li importa?

Bé, com que anava acompanyat d'un familiar i aquest me l'ha recomenat molt m'ha semblat una bona idea anar-hi. Però començaré pel principi per fer entenedor tot plegat.

He de dir que la nova entrada d'any no m'ha sentat massa bé. Curiós, perquè els dos últims inicis d'any els recordo com una renovació personal molt satisfactòria. Però aquest any no. En fi, no sé la raó; no sé el motiu però aquest inici és una autèntica dispersió vital. I amb la dispersió, tornen els dubtes, els vells fantasmes que pensava ja vençuts.

Massa projectes s'amonteguen a la meva agenda. Jo que sempre he estat reaci de tenir una agenda perquè hi apuntava tot minuciosament però després oblidava de mirar-la. Més ben dit, i com a comfessió, mai he pogut adquirir grans hàbits que em podrien fer més fàcil la vida. Sempre m'ho he possat difícil. Més difícil del que la vida m'ho ha fet. En fi, que l'agenda quedava molt bé a una cantonada de la meva taula però feia poc servei.

I com dic, la dispersió m'ha dut els dubtes i aquests arriben en el pitjor moment. Un moment en què no estic per vacil.lacions i he d'anar cara a barraca.

Bé, que per tot plegat m'ha semblat bé anar a aquesta comferència.
He encertat. Al marge de les maneres del conferenciant que eren molt dinàmiques i àgils m'ha agradat el seu contingut. M'he quedat amb una expressió molt cinematogràfica de "llums, càmera i acció".

La llum simbolitza l'exercici introspectiu de reconèixer les nostres qualitats. Sí, perquè tots tenim qualitats que no només ens ajuden a nosaltres sinó que també ho poden fer als altres. La càmera representa l'enfoc minuciós i precís que fem al determinar un objectiu, una fita. I acció, està clar, és posar-s'h. Caram com costa posar-s'hi!

"L'ampolla és mig plena o mig buida segons si l'estem omplint o l'estem buidant." El gran interrogant existencial resolt en una frase. El problema doncs, no és l'ampolla sinó la nostra pròpia actitud respecte a aquesta ampolla.

Aquests dies perdut en la meva dispersió, he reflexionat molt sobre la llum i la càmara que vull utilitzar. També he trobat una pista per treure l'entrellat d'aquesta qüestió. Prenem atenció als nostres desitjos, les nostres passions i segurament allà trobarem les nostres virtuts i potencialitats i per tant, el camí que cal seguir.

Tot plegat molt instructiu sense ser una reunió de secta buscant la llum divina. De fet, la persona que parlava en cap moment afirmava tenir veritats en majúscula. S'agraeix.
Em provoquen unes basques terribles aquests nous profetes de disseny anglosaxó que afirmen conèixer el punt final de la nostra trajectòria. Prefereixo infinitament tropessar per un camí desconegut que no pas caminar per un camí marcat per un altri.

Continuo igual de dispers. Però crec que ara sé com fer-m'ho per tornar a ajuntar totes les peces. Aquest nou blog n'és una.